1. |
No es lo mismo.
03:29
|
|||
|
No es lo mismo.
Desnudo vengo
no tengo nada
con mis manos daré
forma a la palabras
como el mago,
o como una trampa,
dispuesto a romper el molde
de vuestras vidas enlatadas.
No es lo mismo
escucharlo que vivirlo.
Salgo a la calle
con otros ojos
como si hubiera
amanecido distinto.
Me abro de orejas,
me abro de coco,
respiro hondo
y libero mis instintos.
Un mundo nuevo
ante mi mismo
que es de todos
y no sólo de unos ricos.
Toma conciencia,
toma partido,
que el futuro
es ahora amigo.
Toma ésta vida tuya,
es solo para ti.
Sólo tienes un para descubrir
los brillos en la sombra del porvenir.
Tomo ésta vida tuya,
es sólo para ti,
si no la vives tú,
¿Quién la va a vivir?
Aprende a amar,
aprende a reír.
Toma ésta vida tuya,
es sólo para ti.
|
||||
2. |
||||
|
Un 29 de febrero.
Despierta casi asfixiada,
parece que es domingo.
Helada está la mañana,
helado su rostro fijo.
Al otro lado de la cama
descansa el asesino.
Anoche la cabalgó
y ahora duerme como un niño.
Pregunta: ¿De dónde ésta sangre?
No sabe quién ha sido.
Ha sido un fogonazo
mientras estaba dormido.
Hasta que la muerte los separe.
Recuerda el día aquel en que
le juro ser parte de su ser,
La encerró presa en su cuartel,
mostró la fiera
que habita en si.
Anoche dijo que la amaba,
que tanto la necesitaba,
después de sacar la fiera
que habita en si.
Despierta casi asfixiada,
parece que es domingo.
Helada está la mañana,
helado su rostro fijo.
Al otro lado de la cama
descansa el asesino.
Ya no le hará más daño,
ya no tocará a los niños.
Hasta que la muerte los separe.
|
||||
3. |
Marge d'error.
02:58
|
|||
|
Marge d’error.
Com i perqué
van furtar els somnis a tantíssima gent,
van fer-los creure
que mai no pot canviar res?
Si vols la llibertat te l’hauràs de pagar,
les coses són com són i no es poden alterar.
Llépa-li la mà a qui et dona de menjar,
les seues mentides te les hauràs d’empassar.
Com i perqué
per tot arreu només se sent la seva veu
que clama que sigues per sempre
un esclau més?
Pot ser ahí resideix la major força del capital
que ignoris la seva feblessa, que s’els pot enderrocar,
si vols el demà millor al teu voltant
és hora ja de començar a treballar.
Patètics son si creuen que
podran callar la força de la possivilitat.
Com i perqué,
com i perqué ,eh?!
El terrorisme monopoli de l’estat és;
no será que tenen por
del marge d’error de l’estadística?
És molt cómode justificar la teua inmovilitat
dient que la barbàrie mai no es podrà aturar,
però qui no té res, a la lluïta res perdrà,
rera un món nou ens empenta cap avant.
Patètics són si creuen que
podràn callar la força de la possivilitat.
|
||||
4. |
||||
|
La bota sobre el pie desnudo.
La herencia, la memoria, de los miles,
que son uno y sus sueños no han muerto.
Somos los ecos de los nombres de los miles,
De su ideales de sus sentimientos,
De sus vidas segadas a golpe de hierro.
Guarda silencio en su palco, el General,
es una momia con la cara fija.
Su taxidermista particular a duras penas logra mantener su sonrisa.
Ojos secos bajo sus gafas negras, mente enjuta,
manos secas, boca abierta.
a sus hordas va pasar revista,
se respira, parece que se prepara una nueva carnicería.
Martillean las botas en la plaza Libertad.
Parece que tiemble en suelo de su fuerza;
que corte la respiración, de autenténtico terror,
que vacíe los sesos de tanto silencio posterior.
Y silencio en las bocas del pueblo espectador,
silencio entre las ruinas de sus sueños truncados,
sueños de libertad para siempre condenados
ya tienen el patíbulo preparado
Guarda vela en su palco, el General.
Es estatua de cera, homenaje a la muerte de más larga guadaña.
Un mar de cascos brillando al sol de Mayo,
mostrando pleitesía, esperando la cacofónica voz de mando:
van a pasar a cuchillo al diferente, al contrario.
Somos los ecos de los nombres de los miles, de los muertos
De su ideales de sus sentimientos,
De sus vidas segadas a golpe de hierro.
La herencia, la memoria de los miles
Que son uno y sus sueños no han muerto.
Coma profundo, General.
Electrocardiograma plano.
¿Me oye? ¿Me oye, general?
Está absorto en los gritos de sus sótanos,
Los gritos de esos rostros que sus manos asesinaron,
esas madres con sus armas de memoria
que gritan siempre a la puerta de palacio.
|
||||
5. |
Teresín.
02:59
|
|||
|
Teresín.
Enrera les montanyes verdes, el ball del blat;
esdevingué la catàstrofe i tot es va cremar.
Mil pases, mil pases pasten el fangar.
Mil cares mudes cap a la gran ciutat.
Sent la pudor que ni la deixa respirar,
tota la merda que creix al seu voltant.
S’alcen els blocs, les tanques de la ciutat
son un laberint que impideix escapar.
Teresín,
això no és per tú.
Vola, vola, vola,
per dalt, per dalt, per dalt.
Vola, vola, vola,
desde la distància tot es veu mes clar.
Surt de la depressió que ofega la vida.
Toca terra i vola dalt de la mentida.
En nom de la salut quantes morts ni hi ha que contar.
Quantes ales van tallar en nom de la normalitat?
A una racó de la gàvia hi ha un inmens oceà
a on navegant retrovar el verd i escapar.
En aquesta ciutat a on no exististía la soletat
vivía tancada a la seva gàbia irreal
a on no ningú no podría haver entrat;
a on als racons foscos hi ha un inmens oceà.
Ara coneix la sol.litut de la multitut;
teràpies múltiples, reaccions a analitzar.
Cercant la raó, el perqué, viviseccionant,
per a poder trobar l’origen químic de la diferència
Teresín,
això no es per tú.
|
||||
6. |
Tres minutos de cólera.
03:58
|
|||
|
Tres minutos de cólera.
Aprende a canalizar la rabia.
Tanta opresión,
tanta miseria,
tanta hambre para cuatro panchas llenas.
Tanta falacia, avaricia, prepotencia,
tanta hipocresía por sistema.
Tanta opulencia insultante
con las espaldas cubiertas.
Yo soy uno más de manos vacías
que espera llegar su día;
que si tuviera un arma en mis manos,
no sé lo que haría.
Actúa con inteligencia,
espera el momento y asesta
golpe bajo al sistema.
Margíname, contrólame, explótame,
róbame la vida.
Hiéreme en el corazón,
haz crecer en mi la cólera.
Enciérrame, cállame, amordázame,
que aún así mi mente será libre.
Enciérrame si puedes.
No disteis solución.
Catalógame, cuéntame, criminalízame,
para cuando estalle en mi esa cólera
con la que nos alimentáis con la que hacéis, deshacéis,
con la que seccionáis los sueños,
nos dais a vivir vuestro infierno.
No disteis otra solución.
Aprende a canalizar la rabia.
Tanta razón para lanzar la piedra,
tanto engaño para justificar vuestra violencia,
criminal izar la resistencia
y acallar al que protesta.
Tanta opulencia insultante
con las espaldas cubiertas.
Yo soy uno más de manos vacías que espera llegar su día.
Actúa con inteligencia.
|
||||
7. |
La diàspora.
05:27
|
|||
|
La diàspora.
El sol s’amaga darrera el fem.
Núbols grissos cobrin el cel
a una terra bruna i exhaurida
que deixar enrera un altre cop més.
Cançons antigues al campament,
tristes històries d’un món que es repeteix.
El avi diu que això ja el coneix,
diu que ja és hora de carregar el fusell.
I ja trona a la nit,
les mares bategen pels seus fills,
ja es tenyeix la terra de vermell,
ja s’enfonsa el cor a la foscor.
No es pot viure gaire temps
si es segueix el reguer
d’una historia que es coneix,
és un seguit d’odis sense perqués,
Històricament,
estadísticament
malauradament,
qué han de fer ells si ja trona a Pec?
Lluna amaga’t bé,
volen la teva llum per al bombardeig
Silenci,
venen per la carronya,
al gran festí ningú s’hi oposa
ven la guerra, ven la pau,
el calers son el conta.
Humanitàriament
omplin les foses,
la ONU patrocina la calç.
Treu la foto dels voltors blaus,
carronyaires herois d’aquesta història.
Lluna, amaga’t bé,
volen la teva llum per al bombardeig.
Qué habien de fer els combatents?
bessen la sang al mateix toll:
fugir un altre cop més.
Sempre guanya el mateix.
Sempre perd el mateix.
|
||||
8. |
||||
|
Les desventures del home fardatxo
Torna a obrir la porta,
l’aixeta goteja, la gata que miola.
El sofà li espera,
amb un badall en ell s’afona.
Hora rera hora,
somriure etílic a la boca,
la tele engegada
va bé per a dormir la mona.
Camine pels carrers
i a la misèria li volta la cara,
ell ja duu la seva
que li ofega i que li enfonsa.
Volta la roda,
volta-la, volta-la!
Per qué no veus?
Per que no pots veure?
Per qué no veus?
Perque no vols.
És l’home fardatxo,
ell és i no està.
Quant val sa ignorància?
Viure agenollat.
Quant val sa anestèsia?
Tota una vida;
perque no veu.
No veu.
Si tot és una merda,
merda ell menjarà.
Totes les mentides les creurà realitat,
en tal de continuar assegut al seu sofà.
Quant va tindre que pagar per la seva insensivilitat?
La vida,
la vida va vendre...
A quin preu?
Torna a obrir la porta,
tanca la finestra, els gemecs es colen.
El sofà li espera,
amb un badall en ell s’enfonsa.
Hora rera hora,
seu tranquil ja estàs a soles,
a soles moriràs
i de tú ningú s’en recorda.
Volta la roda,
volta-la, volta-la.
Per qué no veus?
Es que no et deixen vore.
Per qué no veus?
Perque no vols.
|
||||
9. |
4 Neurones.
02:47
|
|||
|
4 Neurones
No sé
dir jo la resposta,
pregunta a en ell.
No ho sé.
Demanaré consell
al meu déu.
I com
el no em contesta,
o no interpreto bé,
potser
lo millor serà
que els deixi fer.
4 Neurones tú tens!
Potser
que si jo dic algo
no els sentarà bé.
Fa mal
però ells em diuen
que és pel meu bé.
I com
jo no sóc cap expert
no els contradiré.
pot ser lo millor serà
que els deixi fer.
He tallat la meua llengua i els meus ulls per a que
així millore el meu estatus social
o pot ser...
No tinc resposta, ja sabràn ells
no més tinc un únic pensament.
Tot m’és indiferent,
Parla,
no callis.
Delega la seua consciència,
per això no val una merda.
Passo de tot, no em compliquis més,
jo de política no em se res.
Tot m’és indiferent.
Parla,
no callis.
|
||||
10. |
Camí l'escorxador.
03:44
|
|||
|
Cami a l’escorxador
Jo anava cercant l’horitzó, cercant la raó
i caminava directe cap a l’escorxador
Qui s’escapa, ja sap que és un joc a vida o mort.
Qui segueix, dels seus ossos faràn carbó
Dóna el teu cos a la Màquina,
sacrifica els teus fills,
que l’apocalipse és ací.
Denúncia la diferencia i odia,
deixa de dubtar, deixa de pensar,
Entrega la teua ànima
al pensament únic
i saboreja el benestar
dins del teu plàcid nitx.
Per a la gran màquina
Per a la gran màquina.
Per a la gran màquina.
dels teus ossos faràn carbó.
I Ja saps
el camí que t’espera si
segueixes la filera
Si la teua ceguera fa
que no sàpigues distinguir la teva mateixa opressió
Els gossos corren rera meu, no hi ha amagatall, no hi sol.lució
Gàbies, parets grisses; esperant una bala al cor.
Això és un infern i jo,
Això és un infern i jo,
això és un infern i jo
només volía agarrar un altre cami.
Perqué ho has de buscar si
el decorat està tant ben fet,
la mentida és tan real
que pots arribar a creure-te-la
Ets carn d’olla per a la gran màquina
pren consciència de la teva condició.
Ets al costat dels deseredats i junts
farem la festa millor
Sap que hi ha algo més que asfalt
Sap que pot ser tot podría cambiar
Sap que això no és vida i cal viure-la ara
i no al final
Boig,
boig.
El bosc sempre ha sigut de vidre i metall
i la sol.litud el únic company?
Sé d’un temps futur, present o passat
a on la vida era sencilla i cordial
i en la melangia em tens agarrat,
en la ràbia tinc la oportunitat.
Atura la gran màquina
Atura la gran màquina
Atura la gran màquina,
fon el cervell elèctric del controlador
Surt al carrer a cridar
la càmera codifica la teva identitat,
que no hi ha pedres?
Doncs trenca-la.
Ets un més que no vol ser carn de canó,
que perque no ho coneix, imagina un món millor.
I quan la imaginació es considera subversió
és que amb bones paraules ens porten a l’escorxador.
Sap que hi algo més que asfalt.
Sap que pot ser tot podría cambiar
Sap que això no és vida, i cal vuire-la ara
i no al final
|
||||
11. |
Plásticos tus sueños.
05:26
|
|||
lonomdelporc Valencia, Spain
Grup format a Vinaròs per components de Ghetto a principis dels anys 2000
If you like Ghetto, you may also like:
Trading majestic drone for smoldering assaults, the iconic Japanese outfit rekindle the leaden aggression of their early period.
go to album
Pissed Jeans return with a barnstorming new LP in songs that swing from youthful optimism to sobering reality.
go to album
featured on Bandcamp Radio Jun 9, 2023
go to album
The Conquest Of Time
by Century
featured on Bandcamp Radio Apr 28, 2023
go to album
Peace Loving People
by Pardoner
The most slept-on band in indie music makes a welcome return with another A+ record mixing hardcore and slacker rock with jokes.
go to album
Olympia's Septic Yanks play perfectly snotty punk stripped down to its barest elements and pushed as far into the red as possible.
go to album
The beloved Japanese post-hardcore group return after three long years away with two new dynamic, heartfelt tracks.
go to album
