1. |
Fins quan?
02:52
|
|||
Fins quan?
Fins quan has d'esperar a reaccionar,
perque tot s'ensorra al teu costat
i tú,
parat.
Mentres, l'apiconadora fa tremolar,
sense encarar-te sense fugir,
consumit, acabat, abatut.
Fins quan has de creure
aquest paradís de tot a cent,
si t'han fet mercaderia i estàs al magatzem
esperant que el teu preu pugui
però cada cop val menys.
Fins quan, fins que caduquis i et tiren al femer?
Mentre l'apiconadora fa tremolar,
sense encarar-te, sense fuguir,
consumit, acabat, liquidat, abatut.
Només es viu una volta,
així que si no espaviles, qúe has de fer?
L'essència de la resistència
és no renunciar a la victòria.
|
||||
2. |
Bondage world
03:19
|
|||
Bondage World.
Nou dia bonic a Bondage World,
rera les reixes un inmens sol groc
realça la devastació,
un nou dia bonic a Bondage World.
Paròdies d'allò,, d'allò que va ser
en un loop, en un reloop.
Enmordassat es parla molt bé,
sense moure's es veu molt de món.
Lliga'm, no em deixis solt.
La tranquilitat de no ser tú
el responsable del teu propi cos,
el plaer de no haver de pensar per tu sol.
Hola com va, ja ens en anem
amb gran il.lusió a Bondage World.
Que bé hi serem ara que ja hem après
a sentir plaer en el dolor.
Lliga'm, no em deixis solt.
Pregaré al meu déu de desesperança,
li donaré la raó per apaivagar així la ira
de quan no fas el que ell vol.
La desmemòria em salva de l'empenediment,
la impotència addictiva aconsegueix
fer sublime deixar-se de ser;
en fer virtut de la renúncia,
en negar el que et mane el cos,
en fer d'aquest paisatje de cendres
un esguard meravellós.
No em deixis solt,
podria trencar el decorat de paper.
|
||||
3. |
Bessol de bomba
03:31
|
|||
Bressol de bomba.
Ell, desheretat,
nascut al reblit
en bressol de bomba.
Ell, que per tindre
no té toll sense sang
a on derramar-la.
Ell, orfe de futur
que veu els màrtirs
anar al suïcidi.
Ell, desnonat, fart d'esperar,
encara el demanen somriure.
Faria falta l'amnèsia
per a trencar aquesta espiral.
Pedra sobre pedra, ruïna sobre ruïna
i sobre les ruiïnes altres ruïnes,
tomba sobre tomba, tomba que tomba,
sobre les tombes, bomba.
Quan a un poble s'el trenca,
se'l humilla dia rere dia,
quan a un poble se l'extermina
encara el demanen rendir-se.
Gran error voler edificar la pau
només sembrant odi,
la pau de la conquesta,
la pau de l'amo de les bombes més grosses.
Pedra sobre pedra, ruïna sobre ruïna
i sobre les ruiïnes altres ruïnes,
tomba sobre tomba, tomba que tomba,
sobre les tombes, bomba.
Faria falta l'amnèsia
per a trencar aquesta espiral.
|
||||
4. |
País de sorra
02:25
|
|||
País de sorra.
Voldríen països de pedra,
pàtries pètries que fer,
voldíen l'exclusiva de la cultura,
el paisatge, la gent...
Més a aques país de sorra
se l'endugué el vent,
i els arbres trotollen,
els rius s'acaronen baix dels meus peus.
El meu país de sorra.
A les meus butxaques
terra ficaré,
així m'enduré el meu país
a on vagin els meus peus.
Aques país de sorra,
aquest país de vent,
aques país de joies,
de derrotes fetes dolçes,
aquest país de fem.
El meu país de sorra
ni és meu ni és de ningú.
|
||||
5. |
Com l'oli
02:41
|
|||
Com l'oli.
Vénen,
urpes esmolades
amb bastiments esgarrant el cel.
Vénen,
cares amples,
grans somriures per un feix de bitllets.
I el silenci és la llei,
i la llei és silenci.
De mentres hi ha quatre
que cada cop guanyen més.
Per damunt la terra
la gran taca de ciment
a tota costa s'esté,
com l'oli.
Vénen
amb les màquines
per plantar soques sense arrel.
Han fet un privilegi inabastable
allò que és un dret.
És l'enderroc de la memòria
l'enderroc de l'entenimen.
Aquesta és la triste història
dún expoli sense precedents,
de la memòria, de la terra.
Quan s'òbrigen els ulls
i es vegi tot allò el que han fet
serà massa tard per a tirar enrera.
|
||||
6. |
Tempus fuguit
03:17
|
|||
Tempus fuguit.
Temps era temps
quan el temps no existia;
temps era temps
que el temps era com aigua.
Ara ja érs demà
i el temps avança
a un ritme inexorable,
insostenible.
Sageta marca els batecs dels cors que clamen:
el temps no dóna temps a aturar-es,
temps no dóna temps a gaudir la vida.
El temps era temps quan el temps no existia.
Atura't un moment i mira:
no cal córrer.
Quan no hi havia temps temps havia
per adonar-se que el temps és una meòria captiva,
un instant detés, un desig captiu,
un somniat encís un punt etern a la vida.
Un furtiu instany, un furtat moment,
un segon constant, un mirall inmens,
un estar llunya, un record, un cruïlla,
un plaer promés, una memòria captiva.
Atura't un moment i mira:
no cal córrer.
|
||||
7. |
Llunes, voltes...
04:13
|
|||
Llunes, voltes...
Ella tenia un tresos
amagat al seu cor.
Per ell vivia,
per ell havia de fer
tot el que el tresor vol.
Ella moria,
tenia un món nou
esclatant al seu cos.
Llunes, voltes, des sons...
Ell volia planar pel seu món,
a un mur li cridava llevors:
digues qui ets,
digues qué vols,
digues perquè sona sol.
Digues què tens,
digues què sents,
digues on és el teu nom;
no serà que el silenci
es fa mastegable?
No serà que un mal dia volaren?
No serà que, covards, se n'anaren?
No seràn maleïts delers que esperen
fins que s'apague el sol?
Tant tinc, qui vol?
Tant tens, no tens.
Tant tinc, què vols?
Només paraules al vol.
quin món que tens
que t'ofega, et nega?
Tant gran és el teu tresor
que el su pes t'afona en el fons.
|
||||
8. |
Rachid
03:52
|
|||
Rachid.
Rera la mar que sempre ens va unir
hi ha un neguit de multituts;
rera la mar que ja no és camí,
que és mur.
Habibi, ai jo no sé
a on la corrent se m'endú,
rera la mar hi ha un nou futur.
Vaig del tràngol a la mestralà,
les petjades on se les endurà.
La condemna de no poder viure a on se és,
la fal.lacia de la salvació,
fan la platja de cossos nus
que onades sacsejen fort.
La barbàrie que trenca el món
trontolla pewr condició.
Ai la mar que ja no és camí,
que en ofega a tots.
Ni tràngol ni neguits, només silenci.
Més enllà de la mar
s'obrin mil camins
que ni lleis ni murs
poden impedir.
De més enllà de la mar
vindran a reclamar el que és seu,
de més enllà de la mar.
Més enlla de la mar
burlaré el meu destí.
Qui ha de dir
que no tinc dret a poder-lo exigir.
De més enllà de la mar
amb l'empenta de la fam,
de més enllà de la mar.
Vaig del tràngol a la mestralà,
les petjades on se les endurà.
|
||||
9. |
Lo mico degenerat
03:23
|
|||
Lo mico degenerat.
De tant aldarull sense treva,
de tanta pressa angoixant...
Desagna la ferida
i el crit no arriba a entendre's.
Grinyolen frontisses
i el mic s'espanta d'ell mateix.
Lo mico juga sense saber.
Lo mico degenerat
ha canviat les sabaters per la fera de ferro.
La fera de ferro brama, ell udola,
es creu el ri de la selva.
De tant aldarull sense treva
al mig del fum axfisiant,
de tanta bogeria absurda
fugint cap al davant.
De massa inocència en creura
mentides malintencionades,
perdut el seny, el senderi,
fugint cap al davant.
Cobra? o paga?
Juga a ser el que no és.
Lo mico de circ enyora
trencar-se les mans pujant-se a l'arbre.
El bambollant magma asfàltic,
el pols del ciment, taquicàrdic,
es mesura en cors detesos.
Aquesta paradís és un cul de sac mediocre.
|
||||
10. |
Petrovampirs
03:09
|
|||
Petrovampirs.
Sang de terra negra
negra com la negra nit.
Sang de terra asfalta,
san de terra negra és riu
que ha de canviar en negre
el verd d'allà on vius.
Sang de terra negra
negra com la negra nit.
Segueix el camí negre
ja que és l'únic camí.
El sol esdevé negre,
el cel esdevindrà gris.
Uruk raja oli
furtat per petrovasmpirs.
Sang de terra negra
negra com la negra nit.
Avui val més
el fòssil que el viu,
val més la sang
que el riu.
Besant, besant asfalt,
brea plovent,
lànguida ni
de dinosaures extints.
Són petrovampirs
de vides i rius.
|
||||
11. |
Pardalets negres
02:41
|
|||
Pardalets negres.
Caminant, caminant cap al fem,
caminant, arrossegant els peus al fangar
sense saber ben bé perqué.
tot per l'encís d'un miratge
en el que mires i no t'hi veus
envolt per un confort que t'alinea.
El deliri d'una vida desvivida
seguint un camí que et creus,
arrossegant els peus
malgrat el plugim, malgrat el vent.
Tot per l'encís d'un miratge
en el que et mires i no t'hi veus
només veus la teva essència que s'escapa.
I veus pardalets negres
lliures i contents, pardalets negres.
Com un cuc al femer
els veus volar a sobre teu.
com un cuc al femer,
i la ràbia et faria escatar-los.
I saps, en el fons saps que la vida
és una altra cosa,
però has comprat memoria de peix
a uns grans magatzems..
tot per l'encís d'un miratge
en el que et mires i no t'hi veus,
només veus la teva essència que s'escapa.
I veus pardalets negres
empapusats i contents, pardalets negres.
|
||||
12. |
||||
El garxo.
...tranquils que això ho pague jo...
...hauerem de pensar en alguna compensació...
...en negre, i fica'l al compte de...
Tinc putes, casinos i golf.
...Don Carlos ahí té la seua comissió...
...eixe jutge me'l carregue jo...
...fem un aeroport i autovies a les urbanitzacions...
Tinc putes, casinos i golf.
El mafió, el corrupte
va d'aparent guarda de la moral.
El cacic, degenerat
compra els vots que diu que l'han indultat.
El cacic sempre vol més.
El cacic no et vol despert.
Vol el lladre que tots siguen
de la seua condició.
Si qui goberna és el més gran lladre,
què no faré jo?
Si tot se sap i ahí és,
aferrat al seu tro,
qué s'ha d'esperar aleshores?
|
||||
13. |
Lo nom del porc
02:57
|
|||
Bacanal blindada a les misèries,
festí concorregut de voltors
han cridat com un ramta de hienes
a la borsa de Wall Street.
Quan el benefici està
en fer irrespirable aquest món.
No ningú pot aturar la desfeta
si el desastre resulta beneficiós.
esgrimeixen la por que els acarona;
la por, sempre la por que els va posar al su lloc.
Furtius, assassins, lladregots, mercaders,
especuladors, botxins, acaparadors de riquesses.
Maleïts siguen els seus dies.
El complot consta en malmetre el planeta
i acaparar erls recursos necessaris
per a hipotecar la notra herència a la terra:
així els haurem de pagar pel luxe de subsistir.
Quan el benefici està
en fer irrespirable aquest món.
|
||||
14. |
lonomdelporc Valencia, Spain
Grup format a Vinaròs per components de Ghetto a principis dels anys 2000
Streaming and Download help
If you like lonomdelporc, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp